Els esports de risc, extrems o d'aventura són aquells esports on hi predomina un element de perills controlats. El risc es pot generar fruit de la mateixa activitat esportiva o de les condicions ambientals.
Aquests tipus d'activitats esportives tenen lloc en el medi natural i aquest entorn juga un paper fonamental per al seu desenvolupament. En molt casos es tracta de pràctiques esportives recents i que utilitzen enginys i tècniques innovadores tan en terra, aire com a l'aigua, la seva pràctica porta associat un grau d'incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l'espai. Aquest element ha resultat un estímul a l'hora de popularitzar-los. La falta d'un organisme federatiu ha fomentat la seva dispersió organitzativa i falta d'una llista precisa dels esports que en formen part.
L'Ala delta és un esport similar al parapent, però en què s'utilitza un aparell que consisteix bàsicament en una ala en forma de delta de la qual es penja una persona, en posició horitzontal, mitjançant uns arnesos.
Aquest esport es basa en l'aprofitament de corrents ascendents d'aire o termalés que amb un ala delta, volen pels principis que s'apliquen a qualsevol aeronau. Aprofitant els corrents d'aire ascendents, el pilot pot mantenir-se en vol durant llargs períodes i realitzar acrobàcies.
L'ala delta es compon d'una vela sustentada en una estructura de alumini en el centre del qual va suspès el pilot per mitjà d'un arnés i normalment adopta una posició d'estesa, dirigint l'ala delta per mitjà de canvis de posició pendular amb la qual cosa desplaça el centre de gravetat. Les dues formes d'enlairament més utilitzades són remolcat, ja siga per un torn o mitjançant aero-towing, i l'enlairament a peu, el qual es realitza corrent per un pendent, fins que l'ala assoleix la sustentació necessària o despenjant-se en picada uns metres per a obtenir la velocitat necessària.
Activitat esportiva, derivada de l'alpinisme o esports de muntanya, que consisteix en pujar parets verticals amb l'objectiu de la recerca de la dificultat.
Consisteix en la utilització de la corda per assegurar la progressió de l'escalador. Els escaladors s'agrupen per "cordades" o grup d'escaladors units per una o més cordes. Les cordades acostumen a ser de dues o tres persones. El primer escalador comença l'ascensió col·locant "punts d'assegurança" a la paret assegurat pels seus companys que hauran de retenir la corda en cas de caiguda per evitar que pugui estavellar-se contra el terra. Un cop finalitzada la longitud de la corda (habitualment entre 30 i 50 metres) el primer escalador es fixarà a la paret en diversos ancoratges ("reunió") i assegurarà la pujada dels companys retenint la corda d'aquests en cas de caiguda. Aquesta seqüència es realitzarà tantes vegades com sigui necessari fins arribar al final de la paret realitzant el que s'anomena una "via" o itinerari d'escalada.
N'hi ha diferents tipus d'escalada:
*Escalada en bloc *Escalada en sol integral *Escalada esportiva *Escalada clàssica *Escalada hivernal *Escalada grans parets *Escalada en gel En escalada la dificultat es mesura per graus. El grau es refereix a un tram d'escalada concret i existeixen diversos sistemes de graduació. La graduació és subjectiva, es quantifica per consens dels escaladors i està sotmesa a constants modificacions.
L'alpinisme es un dels esports de risc,l'alpinisme és un esport que consisteix a fer ascensions a muntanyes elevades, generalment d'un cert grau de dificultat. És considerat habitualment una de les modalitats del muntanyisme.
Actualment l'entrenament i la tècnica de muntanya, el perfeccionament dels materials i la relativa seguretat que proporcionen els sistemes de comunicació i rescat han popularitzat considerablement la pràctica d'aquest esport. Així mateix l'especialització de professionals de la muntanya fa possible que persones limitades per l'edat o la manca de capacitat, o que simplement no vulguin pujar per si mateixes, tinguin al seu abast un ventall ample i atractiu d'itineraris.
És un esport de risc, això comporta l'existència de factors aliens al practicant, intrínsecs al medi en què es desenvolupa, els principals a tenir en compte son:
* La meteorologia amb ràpids i freqüents canvis * Les allaus de neu,el despreniment de cornises,la caiguda de masses de gel. * El despreniment de roques i les esllavissades de pedres. * Les escletxes a les superfícies glacials.
Un material adequat pot proporcionar grans avantatges i millorar molt el rendiment, amés el preu elevat.Els materials necesaris per poder practicar aquest esport es:
* Calçat adequat: botes rígides o semirigides. * Grampons d'acer i dotze puntes, encara que en la pràctica de l'esquí de muntanya és freqüent utilitzarlos d'alumini i de només deu puntes. * Roba d'intempèrie, a base de teixits paravent transpirables. * Gorro i guants adequats al clima esperat o possible. * Talabard adequat a l'activitat prevista. * Casc protector si és prevista o possible la seva utilitat. * Corda dinàmica, de gruix i llargada adequades * Bagues de diverses mides. * Piolet curt o llarg, tècnicament adaptat a cada activitat. * Mosquetons, vuit per descens en doble corda, claus de gel, pitons, friends...
I el material comú a totes les activitats de muntanya: motxilla, llum frontal, aigua i queviures, instruments d'orientació, ressenyes i mapes, manta tèrmica.
Un alpinista es aquell que estudia els itineraris, comprova i repassa el material i calcula un a un els passos que farà. Quant és ja a muntanya avalua i torna a avaluar allò que té enfront, el pendent, tan segur a les hores fosques de la nit però que serà un corredor de blocs de gel o de pedres soltes després del primer raig de sol.
El submarinisme és el conjunt de tècniques d'immersió i exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives. Actualment ha esdevingut un esport amb molta acceptació social. S'inclou dintre de la categoria d'esports de risc, però comptant amb la formació adequada i fent servir l'equipament mínim imprescindible en perfecte estat i correctament revisat el risc és mínim. Cal obtenir una certificació i disposar d'una assegurança en vigor per poder practicar el submarinisme a Espanya i la major part dels països. Cal tenir unes nocions bàsiques de física i fisiologia per entendre el comportament del cos humà sota la pressió de l'aigua i així evitar conductes de risc que puguin desencadenar accidents greus o, fins i tot, mortal. Un dels riscos més greus que pot comportar la pràctica del submarinisme, el cos humà està a pressió atmosfèrica els seus teixits estan saturats dels gasos de la pròpia atmòsfera (Nitrògen en un 79%), en canvi, quan la pressió augmenta al descendir en profunditat sota l'aigua, aquests gasos es comprimeixen permetent que entri més quantitat de gas a pressió per la pròpia respiració. Depenent del temps i la profunditat a la que s'ha estat els teixits acumulen una quantitat massa gran de gasos, que si es produís una baixada de pressió sobtada al sortir ràpidament a la superfície es formarien bombolles que passarien a la sang provocant embòlies.
Ràfting és un esport d'aventura consistent en descendir per aigües braves en una llanxa pneumàtica, amb l'ajuda de pales, sortejant les roques del camí i evitant en tot moment la caiguda dels tripulants a l'aigua.
L'embarcació, tipus zodiac, és molt segura i té una gran resistència als cops. La capacitat és de sis o vuit persones, que van assegudes a les vores de la llanxa. Els tripulants disposen d'unes subjeccions per als peus, per la qual cosa resulta realment fàcil mantenir l'equilibri quan arriben els sots i els bruscs moviments del corrent. Durant el trajecte que es fa en el riu normalment es realitza en companyia d'un o dos monitors, que es col·loquen a la part posterior de l'embarcació per a pilotar-la. La seva funció és marcar el rumb amb la pala i donar les instruccions necessàries a la resta del grup per a avançar riu avall. No és un esport excessivament arriscat. La caiguda a l'aigua no sol representar cap problema, ja que els tripulants van amb l'equipament estàndard d'un casc, armilla salvavides i amb vestit i botes de neoprè.
La gent que practica aquests esports, n'hi que ho fan per moda perque si tens algun amic que anat a fer aquest tipus d'esport, tu també ho faràs, peró n'hi ha molta gent que ho fa perque li agrada, que desde sempre ho practicat i mai deixa de fer-ho. En canvi hi ha gent que ho fa perque els hi han recomanat ja que diuen que descarregas molta adrenalina i senten curiositat i proven de practicar-ho encara que els hi agradi gens.
També la gent que practica aquestos certs esports de risc o aventura tenen a veure la forma de vestir, pensar i actuar perque normalment la gent que practica aquest esports sempre van vestits mes o menys de la mateixa manera, encara que no haguin de practicar l'esport en aquell moment.
